Aquest divendres hem fet el conte “La fruita és meva”

Un dia, en la part més profunda de la jungla, cinc elefants descobreixen un nou arbre, un arbre molt alt, i a la part més alta de l’arbre es troba la fruita més deliciosament deliciosa que qualsevol d’ells ha vist alguna vegada. “MEVA!”, Crida cada elefant. “Meva, meva, meva, meva, MEVA!” Però, qui arribarà primer? Cadascun dels elefants elabora la seva estratègia particular per poder arribar al més alt de l’arbre i aconseguir el tresor. Però tots els elefants van fracansant en el seu intent solitari. No obstant això, paral·lelament a aquestes expedicions individuals dels elefants, descobrim com les criatures més petites de la jungla, els ratolins, s’han organitzat per aconseguir assaborir la cobejada fruita. Els elefants aviat s’adonaran que tenen molt a aprendre d’aquest petit grup de ratolins.

Un conte ens ajuda a entendre que quan un per si sol no pot aconseguir el que desitja està bé treballar en equip, així com la importància d’ajudar-nos i rebre ajuda dels demés.

Per acabar l’activitat hem aferrat papers grocs dins la fruita per treballar la motricitat fina i la coordinació ull-mà i també escrit el títol del conte.

Us deixem el video per a que vegeu com va ser:

https://drive.google.com/file/d/18agWdT_dHwWF2eCnftfQVGC6alHtYYEW/view?usp=drive_link

Bona setmana a tots i totes!

El passat divendres vam tenir la darrera visita familiar d’aquest curs. Aquesta vegada s’ha animat a venir na Marta, mare d’en Gerard.

Na Marta és abogada i ens va proposar fer una activitat per a que els infants coneguessin els seus drets.

Primerament va explicar el dret a la identitat, a tenir un nom i que això és important. Aquest dret el va ensenyar a travès de que cada infant deia el seu nom i feia un gest i els altres el saludaven repetint el gest i el nom.

El segon dret va ser amb un joc “L’escut invisible”. Els infants s’havien d’imaginar que es posaven un escut de superheroi. Es fregaven els braços, les cames, la panxa i el cap per activar-ho. Seguidament repetien “Aquest vestit es diu Drets i ens ajuda a estar protegits.” D’aquesta forma vam treballar el dret a la protecció: tenc dret a sentir-me segur/a i que em cuidin.

Això encara no acaba, Pel tercer dret na Marta va utilitzar un altre joc “La capsa de les textures”. Dins una panera plena d’objectes (un per cada infant) havien d’agafar l’objecte i tocar-lo sense mirar, quan el treia, entre tots havien d’endevinar quin dret s’havia de respectar. Dret a l’educació, a anar al metge, a jugar, a que ens cuidin, a ser estimats i poder estimar, a menjar sà.

Seguidament vam fer el darrer joc “El micròfon dels infants”. Amb un micròfon de joguina, cada infant deia una cosa curta: “M’agrada jugar a…”, “Avui estic…”, “El meu color preferit és…”. Els altres escoltem. Dret treballat: dret a ser escoltat, donar la nostra opinió i respectar la dels altres.

Per acabar, na Marta va prepara per a cada infant i amb la seva inicial el llibre dels drets. A la primera pàgina trobaven la seva inicial en logo de superheroi. Seguidament un quadre per pintar-se a ells mateixos, escriure el seu nom i deixar la seva emprenta del dit i la resta de pàgines amb cada un dels drets i un dibuix per colorejar.

Com podeu veure els infants van estar ben entretenguts i sobretot van aprendre els seus drets d’una forma lúdica. A continuació us deixem el video de l’activitat per a que vegeu lo molt que vam gaudir:

https://drive.google.com/file/d/1pRgeFdYXM91M-HaB8KaevE-GwQ4To2j7/view?usp=drive_link

MOLTES GRÀCIES Marta per la teva participació i dedicació. Per fer senzill aprendre algo tan complex i important per tots i totes. Gràcies per fer crèixer aquests infants desde petits amb uns valors i sabent el que és el respecte i els seus drets.

A totes les famílies que heu participat mil gràcies. Heu enriquit els aprenentatges no sols dels més petits sinó també dels adults que acompanyem. Ens ha servit per coneixer-nos una mica més i sobretot de passar una bona estona junts.

A les famílies que no heu participat, encara tindreu el proper curs per fer-ho. Animeu-vos a dur-vos aquesta experiència amb voltros!

Bona setmana a tots i totes!

Avui hem treballat el darrer artista del curs.

Nascut a Pittsburgh (Pensilvania), de pare miner i mare netajadora, era el més petit de tres germans. Quan tenia vuit anys es va possar malalt i va haver d’estar molt temps al llit. Durant el període que va estar malalt la seva mare, que el cuidava, el va ensenyar a dibuixar.

Quan es va fer gran va estudiar art i va viatjar a Nova York on va treballar per revistes i publicitat

Amant de la música i el cinema. Li agradava molt fer festes al seu estudi i convidar a molts famosos ja que el seu afany era convertir-se en una persona famosa i rica, però també era voluntari a refugis de gent sense casa.

Va viatjar per tot el món i això va fer que Andy Warhol creas el “POP ART”. Repetició d’imatges retrat de persones famoses i productes amb diferents colors.

Desprès de conèixer una mica la seva història i com va sorgir el Pop Art, ens hem animat a crear el nostre propi Pop art. En breu veureu el resultat a casa. De moment us deixem un vídeo per a que vegeu la història i tot el que aprenem.

https://drive.google.com/file/d/1Nx9JBq2Y7ofd07M7dRUSAofKn2rrd_Uv/view?usp=sharing

Que passeu molt bon dimarts!

El passat divendres vam realitzar el conte “Rosa caramel” les dus aules de 3 anys.

“Rosa Caramel”

En el ramat, totes les elefantes són de color rosa, excepte la Guillermina. Aviat descobrirà que les del seu sexe tenen prohibit fer coses reservades només pels mascles. Com que no accepta aquesta tradició, aviat mostrarà a les seves companyes que la igualtat no és pas una utopia.

Durant la dècada dels setanta Adela Turin i Nella Bosnia començaren a publicar a Itàlia la col·lecció «Dalla parte delle bambine». Poc després Esther Tusquets l’edità a Espanya amb el títol «A favor de las niñas» i la convertí en una col·lecció de referència per a la coeducació i la igualtat.

«Rosa caramel» és una de les obres més emblemàtiques d’aquesta sèrie tant necessària encara avui dia.

La Guillermina i les altres elefantetes viuen aïllades en un jardí ple d’anemones i peònies; el seu aliment per aconseguir que el seu aspecte físic destaqui per una pell de color rosa caramel, tot reforçat amb sabates, llacets i colls de la mateixa tonalitat. Totes acompleixen les expectatives els seus pares excepte la Guillermina, que pateix les recriminacions dels seus progenitors fins que aquests desisteixen de que arribarà a ser com les altres algun dia.

Darrera aquesta història fabulada s’amaguen qüestions com ara el culte superficial a la imatge o la crítica a una societat que classifica i predefineix el futur depenent del gènere. És un cant a la llibertat i a la igualtat, amb unes il·lustracions que potencien el missatge, amb figures realistes i colors ben vius. Un relat que serveix per donar valor i eradicar els estereotips sexistes i la discriminació, canviar mentalitats i construir un món millor.

Per acabar l’activitat continuarem amb una proposta de traç (repassant el nom “Rosa caramel” i seguidament omplir un elefant dibuixat amb papers de seda rosa (motricitat fina i coordinació oculo-manual)

Us deixem l’enllaç per a que vegeu el moment que compartirem junts:

https://drive.google.com/file/d/1kc3GjVidkpalvAkr9Xkqvoibs6kFUaAk/view?usp=sharing

Bon dimarts a tots i totes!